Llargues hores, potser moltes setmanes, de conversa al Mas Sopalmo, a poc a poc, han anat bastint les linies que, tot seguit, exhibirem en aquest document. Ha estat un temps de pelegrinatge al traves de la memoria, tambe, pero, del pensament del pintor, doncs aço era, i cap altra cosa, la intencio primera. Si. Ens interessava força coneixer alguns racons de la intimitat de l'artista, pero ens sedua enormement aprofundir en el coneixement de les estances que han marcat la trajectoria pictorica d'Antoni Miro. I podem ben dir que ens hem trobat amb un artista sense complexos (sense manies, com diriem per aqui), i amb un endins forjat pel mateix foc de Vulca. La farga, irredempta i eficaç, regira i cargola el ferro roent, fent valdre la seua funcio essencial. Resulta dificil, pero, pensar que puga hi haver gresol suficient que altere el tenor de les conviccions de l'artista Antoni Miro. La Roca Tarpeia (Rupes Tarpeia), ens pot semblar poca cosa (per blana) al costat de les certeses que l'artista manifesta davant els reptes oberts, i tant imperatius, de la vida. Una a una, les seues posicions son garantia d'infrequent lleialtat cap a si mateix, i cap a la societat en el seu general conjunt.