Larqueòleg i historiador Aurelià Ibarra i Manzoni (1834-1890) va dedicar una part important de la seua vida a difondre els ideals polítics del Partit Demòcrata a la província dAlacant. Amb la instauració de la I República, va ser nomenat administrador dels Llocs Pius dEspanya a Roma, on es va trobar amb una realitat prou complexa. Lesperit secularitzador republicà afavoria que les rendes daquests establiments de beneficència es destinaren a realitats culturals, com lacabada de crear Acadèmia de Belles Arts, i no tant a les càrregues eclesiàstiques que originaren la seua fundació. La unificació dItàlia i laplicació a Roma de la legislació desamortitzadora entraren en conflicte amb aquestes possessions estrangeres a la Ciutat Eterna. La redacció per part dIbarra dun copiador de la correspondència oficial de ladministració que ara sedita ens apropa als fets per mitjà de les accions i les decisions dun dels seus protagonistes.