Hereu literari de Nathaniel Hawthome, Hermán Melville (1819-1891) trasllada les obsessions morals pròpies del puritanisme calvinista del seu admirat amic a un ambient real i alhora, insòlit i suggestiu: el mar. En efecte, a Moby Dick (1851), s'hi pot veure expressada, en termes mítics, fantàstics i simbòlics, l'antinòmia «barbàrie»/«civilització», i al mateix temps una anticipació de la crisi del naturalisme, encarnada en la persecució a mort de la cèlebre balena blanca. Després de la recent incorporació de Moby Dick al català —magníficament traduïda per l'escriptora Maria Antònia Oliver— i de Bartleby, l'escrivent, no podia faltar aquesta petita obra mestra de Hermán Melville que és Benito Cereño (1855), una obra no pas menys terrorífica i enigmàtica que aquella. Basada en un fet real, aquesta novel·la curta narra la història d'un capità nord-americà de la marina mercant que un bon matí veu arribar a la badia de Santa Maria —una illa deserta situada davant per davant de la costa xilena— un vaixell de vela estranya. Tot respectant l'estructura típica del relat, però efectuant-hi uns pocs canvis, Melville aconsegueix crear una atmosfera de malson només equiparable a la de Les aventures d'Arthur Gordon Pym, d'E. A. Poe, i d 'El cor de les tenebres, de Joseph Conrad (núm. 11 d'aquesta col·lecció). El turmentat i pàl·lid capità Benito Cereño, amb el seu inseparable criat negre Babo, i el capitost dels amotinats, Atúfal, sota la mirada esparverada del confiat capità Amasa Delano, són els protagonistes d'aquesta obra inquietant, considerada pels crítics i escriptors més prestigiosos com el millor conte que mai s'hagi escrit en llengua anglesa.