La Carola no té por de res ni de ningú. No és estrany, per tant, que no sespanti gens ni mica quan una veu greu i terrorífica se li adreça de nit. Carola! deia la veu. Carola! Sí respon la Carola. Què passa? La Carola, precisament, no és de les que es deixen endur pels nervis; no obstant això, no pot evitar empipar-se com una mona quan el monstre que samaga sota el seu llit la pren amb el pingüí de peluix. La intrèpida Carola ens ensenya a desarmar les nostres pors amb arguments molt convincents: això de tenir por és una estupidesa inútil; qui no en té, disposa de més temps per jugar.