Qui li va tancar els ulls a mequinensa aquell fatídic dia de 1971? Potser varen ser el seus habitants els que necessitaren que algo els cegués per no veure, per no ser, per no sentir que les seves cases i les seves vides -com tanto d’altres a l’aragó- queda ven reduce a runes submergides a l’aigua. La seva història i la seva memòria, relata da per Jesús Moncada des d’aquell cama de sirga que dona títol a la novela, ha fet que la població, la literaria i la Real, sigui coneguda mundial mente. Roberto morote, en el seu debut en una història llarga, condensa en aquesta novel·la gràfica la frescor de l’obra de Jesús Moncada i ens explica l’esdevenir de mequinensa al llama de gran part del segle XX.