De vides, noms en tenim una, i es veu tan condicionada, dirigida, mal aconduda i fins i tot falsificada per idees, persones i pensaments entre els quals transcorre, que el temps que lÕhem tinguda, un cop s una mica llarg, ens espanta per estrany, i no ens sembla gens el nostre temps, el de la nostra vida, la que potser existia, la que intum com a veritable i prpia. Aleshores seÕns acut que, per descobrir-la i conixer-la, ni que noms sigui per besllumar-ne massa tard un trosset, no disposem de cap altre instrument que la paraula: en aquest cas, una colla de sonets.