Segur que hi he u passat pel costat i no els he u vist. O ho he u fet veure. Envoltura de parracs i de carton. Entre paquete mal girbats i potser algun bric de VI. Segur que us he u fet enrere quan estàveu a punt entrar en un caixer i n’heu vist un de dormint-hi arrecerat, buscan una seguridad que no existeix. Potser no ho he u arriba a pensar, però, si ho féssiu, tindríeu el convencimiento que això mai no us passar a vosaltres. La mala noticia és que no hi ha vacuna per al sensellarisme. La pèssima és que ens pot passar a tots. Els testimonios d’aquest llibre han arriba al carrer per molts camins diferents. Alguns, amb un final inevitable; d’altres, amb una solució dramàtica i sorprende a una situació domèstica habitual: la droga, el joc, l’alcohol..., però també un mal divorci, un adulterio, una mort propera, una depressió, un bullying. Ningú no esta vacunar contra aquesta Sacra de la sociedad. I si fa un any presentàvem la visir de cent barcelonins il·lustres sobre la ciutat, és bo saber què en pensen, com la viuen, els que millones la coneixen: els que cada nit la pateixen i l’estimen.