“Una vegada, aprofitant la bufada del vent de Llevant, la Sra. Lluna va visitar la Marta i ambdues es van enlairar per l'espai... Aquest no seria, però, l’únic fet important que tindria lloc aquella nit. La tranquil·litat de la noieta es va acabar amb l'arribada del seu germà Arnau, un nen molt entremaliat i alegre. A poc a poc, però l'Arnau va perdre la rialla i es va convertir en un infant trist, fins que, amb el seu pare, van viatjar cap a un antic monestir on els monjos recollien les rialles perdudes...”