La mort d'un jove soldat de disset anys al front, a les darreries de la nostra guerra civil, en circumstàncies especialment tràgiques i mai prou aclarides, impulsa el seu germà petit, Sebastià, a emprendre seixanta anys després una difícil recerca de les seves causes, la qual potser no arribarà mai a terme, però en tot cas a una conclusió. Al llarg de la conversa de Sebastià amb qui havia estat un amor adolescent del soldat mort -una dona d'edat avançada, la Conxita, que esdevindrà de fet la protagonista del llibre- plana la incògnita de les revelacions que ell n'espera, amb impaciència i angoixa, creant així una dolorosa tensió que persisteix fins al final, sota la multitud de divagacions voluntàries de la dona, que lluita així "contra el silenci".