Ngugi wa Thiongo reflexiona sobre l'explotacio d'Africa per part d'Occident durant els ultims segles. L'autor analitza com la relacio jerarquica imperialista que es va donar va ser un vincle parasitari, on uns vivien a costa dels altres empobrintlos. Thiong'o extrapola aquest model utilitarista al mon sencer on continua vigent. Els que ostenten el poder els interessa la immutabilitat de l'ordre establert, i per tant ens volen fer creure que vivim en el millor dels mons possibles perque no hi hagi variacions. El seu maxim enemic es la dissidencia i veuen la voluntat de canvi com una cosa a erradicar. Thiong'o va viure en primera persona aquest tipus de silenciament: va passar un any a la preso despres de publicar una obra contraria a l'ordre establert al seu pais. D'aixo fa ja quarantacinc anys i l'autor reitera que somiar i imaginar altres mons possibles es el germen del canvi. Deixa clar que hem de ser inconformistes i fugir dels incessants intents de convencernos que ens acontentem amb el que hi ha.Siguem on siguem, els humans no ens poden conformar amb el que hi ha. Hem de somiar allo que es possible i no hem de parar de somiar. Sovint el canvi es el resultat de somiar. Somiem mons possibles.