novel·la autobiogràfica, coses de família narra amb ironia i amb un llenguatge desimbolt el tarannà de la família de l’autor i la influència que aquesta, i l’època que li tocà viure en la seva infantesa i en la seva adolescència, van tenir sobre ell i la seva personalitat. és, a més, un quadre d’una certa societat barcelonina del segon quart del segle xx, i especialment de la vida als barris de sants i hostafrancs abans, durant i immediatament després de la guerra civil espanyola, en el qual apareixen uns personatges curiosos, apassionats i fins i tot tràgics, però també, sovint, propers i entranyables.