quan la laia va lliurar el seu diari personal a lalbert tot dient-li és més teu que meu, el noi no va saber veure-hi un adéu, un punt final a un any i mig damistat sincera, però el va acceptar confiant que li serviria per entendre el patiment de la seva millor amiga. lalbert recupera aquell diari uns anys més tard i laprofita en la redacció dun treball literari per als seus estudis de filologia catalana. pren el diari de la laia com a fil conductor duna novel·la curiosa, original, que basteix incorporant-hi textos de moltes tipologies en una mena daiguabarreig que, dentrada, pot generar un punt de desconcert. a mesura que el lector vagi avançant en la trama, canviarà constantment de registre: autobiogràfic, narratiu, periodístic, dramàtic, poètic, epistolar... anirà descobrint la protagonista de mica en mica: les seves il·lusions, les seves inquietuds, les seves pors... coneixerà la seva família i el seu cercle damistats, i acabarà desitjant fer-li costat en la lluita contra la seva malaltia, una malaltia que, tristament, és massa comuna entre les noies de la seva edat.