La dona errant és una novel·la d ambient urbà, en la qual es tracen de manera imprevista diverses relacions humanes, especialment una entre mare i filla. La vida de totes les figures de dona a l obra de Valentí duu l empremta de la solitud. Les seves protagonistes s han sostret al paper que se ls havia assignat en el matrimoni, i l amor ha deixat de ser per a elles l espai de seguretat a recer de les oscil·lacions externes. Maria Mercè Marçal va dir que la narrativa de Valentí tenia una semblança amb el «realisme brut» nord-americà. La dona errant, a través d uns personatges atrapats en els fragments rutinaris de llurs vides, ens recorda la tècnica cinematogràfica, posada al servei del tema preferit de l autora: l emancipació de la dona i el desencantament posterior als alliberaments culturals i sexuals dels anys setanta. ELENA VALENTÍ, novel·lista i traductora, va néixer a Barcelona l any 1940 i hi morí el 1990. És autora del volum de contes L amor adult (1977) i de tres novel·les: La solitud d Anna (1981), La dona errant (1986) i D esquena al mar (1991). Traduí al català alguns dels grans noms de la literatura anglosaxona del segle xx. Entre d altres, ha traduït La Garden Party i altres contes i Un home casat i altres crueltats, de Katherine Mansfield; Al far i Una cambra pròpia, de Virginia Woolf; El factor humà, de Graham Green, i Jo, Claudi, de Robert Graves. En castellà va traduir, entre altres, Patricia Highsmith, Evelyn Waugh o Doris Lessing.