Eduard Miralles —Edu Mira—, a finals de la decada dels vuitanta, deixa enrere la seva Mallorca natal per ingresisar a l’Institut del Teatre de Barcelona. Acabats els estudis, funda la seva propia companyia, al capdavant de la qual es consolida com una de les grans promeses de la direccio escenica catalana de principis dels noranta. Aviat, pero, les coses començaran a anar a mal borras, tant en el pla personal com professional. Edu Mira, desnortat, vagarejara pels carrers de Palma, la que un dia fou la seva ciutat, fins a arribar al baratillo on, per atzar, fara una troballa, un llibre que havia passat per les mans del nazi Otto Skorzeny —conegut com a Cara tallada o L’home mes perillos d’Europa—. Talment un naufrag, Edu Mira s’aferrara a aquell curios exemplar, que el salvara d’un final digne d’una tragedia shakespeariana.