una parella d`actors atemorits per l`enderroc d`un sistema, aïllats en un espai banal, proven de trobar una posició còmoda per sobreviure i aconsegueixen esgarrapar engrunes de consol.el límit de la fugida és un retrat fidel del funcionament de la nostra societat. un viatge cap a l`interior de la persona i cap a l`interior del personatge-màscara que no esquiva els problemes del jo. una excursió al voltant del fet teatral com a reflex de la realitat, amb una aroma ambulant, que no defuig l`aventura lírica, ni l`humor, ni la crueltat. com al circ, es posen en joc recursos poc convencionals, sense oblidar que el públic de l`espectacle no és necessàriament especialitzat. i que les exhibicions de trapezi són obligatòriament sense xarxa.el límit de la fugida situa els personatges on acaben els fets i on comença el somni, on s`esvaeix la tanca i arrenca la llibertat, en la línia que uneix el desig i el coneixement, a la frontera entre la raó i la desraó.