A través de la simpàtica història d'un endimoniat que recupera el seny, però que perd la seva capacitat transgressora, Handke reflexiona amb ironia, sobre la seva trajectòria. Un relat breu, escrit amb un domini absolut del llenguatge, en què el Premi Nobel sembla preguntar-se, de manera dissimulada, per la seva situació actual com a escriptor.