“—Muuuuuu! —va mugir el gall Martí, enfilat a la teulada. Tan bon punt es va sentir la seva pròpia veu, va deixar de cantar, estranyat. Havia mugit? Ell? Un gall? No podia pas ser.” “Qualsevol altre dia, en aquell moment, en Tomàs hauria dit ‘Mare meva! Però què ; passa, aquí?’. Però aquell dia no era pas normal. I quan va començar a parlar, de la boca del pagès només va sortir: —Quac-quac! Quac-quac, quac-qu