Les adversitats de la vida quotidiana d’un poble de l’interior.Entre treball i lleure.Acabada la Guerra Civil, comença un llarg període conegut per la postguerra que comprèn des de l’any 1940 fins al principi dels anys cinquanta. En aquesta obra s’explica que els qui varen guanyar la guerra s’instal·laren en el poder, no ja en el de l’aparell de l’Estat, amb un ajuntament subordinat al governador civil, sinó en el fàctic, el de l’Església catòlica i dels grans propietaris pagesos. A Montuïri no es movia res sense el consentiment de la parròquia, vertadera dominadora espiritual i social de la població. Mentrestant, a l’altre cantó, hi havia els perdedors forçats a anar de rodolons durant anys, afectats per un estigma que fins i tot s’estendrà als fills. Tot plegat, dins el marc de la vida quotidiana de les montuïreres i montuïrers, del dia a dia escindit entre treball i lleure, amb l’educació dels escolars, les penúries d’uns i l’enriquiment d’altres, les cartilles de racionament, l’estraperlo... Fou una època plena d’adversitats i de molt mal record per als qui la patiren, sense cap dubte l’etapa més dura d’una dictadura que es perllongà per espai de quaranta anys.