La construcció territorial de Mallorca (Premi Lluís Solé i Sabarís de Geografia de l'Institut d'Estudis Catalans, 2002) és un assaig que, estructurat a partir de quatre parts ben diferenciades, traça el perfil evolutiu de l'illa de Mallorca sota la pressió dels humans. La primera part, "Fronteres que demarquen la natura", ordena les teories i els coneixements que s'han anat elaborant sobre el medi natural de Mallorca. Es tracta d'esbrinar, per una part, com s'han anat forjant els principals tòpics de la geografia física de l'illa i, per l'altra, quin són els elements essencials del medi natural que haurien pogut condicionar l'evolució territorial de l'illa. La segona part, "La construcció de l'artifici territorial", és una visió íntegra, des dels primers pobladors fins als darrers turistes, de la geografia històrica de l'illa. En aquesta part es constata com l'acció colonitzadora dels humans ha anat transformant el medi natural illenc alhora que hi ha superposat unes infraestructures territorials que, en certa manera, han autopropulsat el procés transformador. La tercera part, "Fronteres que demarquen la natura i els humans", s'atraca a les darreres mutacions de l'organisme territorial mallorquí, el darrer fotograma de la pel.lícula, a partir de l'ordenació i la crítica de les teories i plans que s'han elaborat. Aquí s'analitza la funció transformadora que ha exercit en el procés més recent tant l'agricultura com l'organització urbana i el turisme així com la intervenció de l'administració en forma de plans o polítiques d'incentius. Tot plegat el resultat és el mosaic paisatgístic i l'organització urbana de la Mallorca de canvi de mil.lenni. Un resultat que tanmateix no és està