Ara per ara, la biometria continua sent la tecnologia de control fronterer mes popular, reflex de la preocupacio per identificar el terrorisme en la superficie dels rostres, cosa que ens recorda els esforços pseudocientifics de la antropometria del segle XIX per identificar i delimitar, ideologicament, l'espai de l'Altre. Aquesta obra estableix un dialeg entre els sistemes optics fisiognomics del segle XIX i l'actual tecnologia biometrica fronterera, on la ideologia de l'arxiu fotografic, a traves de noves tecnologies de visualitzacio i inscripcio, continua sent efectiva per a exercir un poder basat en el coneixement dels cossos. Per a realitzar aquesta comparacio, s'ha dissenyat un altre programa de seguiment facial que calcula en temps real el diagrama biometric de cada rostre simulacral generat pel primer programari; aquest detecta les diferencies entre els retrats compostos, com si es tractara de l'analisi de rostres reals. D'aquesta forma, es pretenen assenyalar les errades endemiques de les tecnologies optiques i computacionals que son emprades en els nostres esforços per "rostrificar" l'Altre.