Cap a 1920, si alguns dels clients de les cerveseries barates de Munic, a més de fer la seva consumició, pagaven entrada per poder quedar-se a escoltar els discursos d'un home anomenat Adolf Hitler, aleshores pràcticament un desconegut que no semblava tenir cap més ofici ni benefici que el de fer de xerrameca en establiments i llocs públics de baixa categoria, era perquè culpar els jueus de tots els mals que llavors patia el país i blasmar el sistema democràtic i republicà establert a Alemanya a partir de 1918, presentant-lo com una mena d'abominació nacional, no els semblava pas que fos una bestiesa; en Hitler, doncs, no hi veien pas un pobre ximplet ridícul sinó un polític seriós; per això, no se'n reien sinó que l'aplaudien. I aquest és l'origen d'una de les grans tragèdies del segle xx, i aquesta és la crònica de La llavor del mal: com va ser possible el III Reich.