Una novel·la profundament optimista, viva, palpable, que es va enroscant a poc a poc entorn del lector fins a endur-se?l mar endins.Netejo la sorra de la platja. Es com fer dibuixos amb les mans, pero en gran... Una dona sola es una dona sola; una dona sola al costat del mar es l?infinit. La Joana es una dona de quaranta-dos anys que neteja la sorra de la platja amb un tractor despres d?haver deixat enrere una feina de prestigi i responsabilitat. A mes de dibuixar figures a la sorra i de trobar-hi objectes perduts, es passa llargues hores pensant en la seva historia vital i en el sentit de l?existencia. Totes aquestes reflexions les deixara escrites per explicar el mon a la seva filla de set anys, la Maria. Amb la remor del mar i la memoria de fons, la Joana recull en aquest quadern histories molt diverses: converses surrealistes amb el seu home, en Jofre; la correspondencia amb la seva amiga Lenka, que va coneixer vint anys enrere quan totes dues eren d?Erasmus a Anglaterra; els diaris de la nona, l?avia morta; contes plens de tendresa... i molts d?altres retalls que completen aquest calidoscopi vital. A traves de petites finestres de nostalgia, ens mostra una historia plena de relacions i de solitud, en un equilibri esfereidorament fragil. Iolanda Batalle transmet tot allo que escriu i encara mes. Laia Fabregas Una sensibilitat que ens permet sentir la dolça cremor de pols daurada que queda als dits despres d?haver retingut, per un instant, la veritat d?allo que som: fragils ombres caminant amb urgencia. Ana Maria Moix Una veu narrativa tan extraordinaria que un no recorda haver-la llegit: recorda haver-la sentit, haver-hi parlat. Ricard Ruiz Garzon Es com la poma vermella de la Blancaneu: hi ha dins seu una ingenuitat malvada que aflora lentament. L?escriptura simula transparencia, nostalgia, brillantor, i no obstant esta carregada de força, rabia i arrels. Constantino Bertolo