Àngel Calafell i Pijoan neix el 1909 i mor el 1988 sense haver completat la seva autobiografia. L'herència dels seus manuscrits reflecteix la seva implicació vital en pro de la lluita pels drets de les persones sordes en èpoques polítiques difícils (República, Guerra Civil, Dictadura, Postguerra, Democràcia). Per a les persones sordes, la figura d'Àngel Calafell és un referent.1. Records d’infantesa a Sant Guim2. La mort de la mare3. Els anys d’intern a l’escola4. Alumne extern5. Aprenent de forner i aprenent el català6. El segon forn7. Més forns, primer enamorament i política8. Els inicis en la vida associativa, un forn propi i la primera promesaImatges de la vida de l’Àngel Calafell9. El casament i el primer fill10. Esclata la guerra i el matrimoni11. El Club Esportiu de Sordmuts de Barcelona12. El Centre Esportiu Silenciós i l’arribada de la República13. El primer viatge a Madrid14. La lluita pels drets dels sords i el naixement de la Federación de Sociedades de Sordomudos de España15. El divorci i l’enyor del fill16. La Dolores Carrasco i la fi de la guerra17. La decisió de la Dolores18. Acaba la guerra, comença la convivència19. Els temps difícils del primer franquisme20. El naixement de la Mercè i el “Setè Cel”21. Sense renunciar als principis i del naixement de la Teresa22. Temps d’estraperlo i de reconciliació familiar23. La casa de queviures de la plaça LessepsEpíleg