la plaça del diamant, de mercè rodoreda (1908-1983), és sens dubte, la novel·la catalana amb més èxit de lectors del segle xx. traduïda a vint llengües, la seva projecció exterior ha estat també excepcional. la narració de la protagonista (natàlia/colometa) és, per damunt de tot, una història d´opressió i alliberament que confronta els lectors amb la vida, la mort i l´amor. a la novel·la les fronteres entre vida exterior i interior, entre història i anècdota personal, s´esborren, perquè els esdeveniments col·lectius -la república, la guerra civil, la postguerra- formen part de la història de natàlia, i la resolució final subverteix el discurs ideològic de la col·lectivitat.aquets estudi fet per la professora de literatura comparada de la universitat autònoma de barcelona, neus carbonell i camós, esta estructurat en vuit capítols:1- mercè rodoreda i la crítica2- història3- personatgesi indrets4- trama: 4.1- identidat i alteritat 4.2- els coloms i la maternitat 4.3- la revolució 4.4- l´alliberament5- la veu narrativa6- conclusió7- obres citades8- bibliografia addicional sobre mercè rodoreda