En aquest assaig, byung-chul han critica com l'excés de positivitat de la felicitat ens obliga a desbancarle qualsevol indicio de dolor i ens sotmet a un estat d'anestèsia permanent. Actualment vivir en una sociedad que ha desenvolupat una fobia al dolor, on no hi ha espai per al patiment. Aquesta por generalizada es reflection en l'àmbit personal i en el social, i fins i tot en la política. L'imperatiu neoliberal «sigues feliz», que amaga una exigencias de rendimento, intenta evitar qualsevol estat dolorós i ens empeny cap a un estat d'anestèsia permanent. Com en la sociedad del cansament, byung-chul han parteix del supòsit que a Occident s'ha produït un canvi radical de paradigma. Les societats premodernes te ni en una relació molt íntima amb el dolor i la mort, que afrontaron amb dignitat i resignació. Però actualmente, la positivitat de la felicitat desbanca la negativitat del dolor, i s'estima a l'àmbit social. En expulsar de la vida pública els conflictes i les controversias, que podrien provocar dolor os es confrontacions, s'instaura una democracia, que és en el fons una democracia pal·liativa.