Qui VA ser el Rubio? Per esbrinar-ho cal que viatgem a la València dels anys setanta, on el joc era una activitat quotidiana, malgrat haver estat declarat il·egal per un règim que agonitzava, i on Ferran Torrent era un passerell de vint-i-un anys capaç de perdre nou mil pessetes de l'època en una partida «històrica». Justament en aquelles circumstàncies tan poc favorables tots dos es van conèixer, i és a través de la seua relació -la d'un pare i un fill per voluntat pròpia- que podem ser afortunats testimonis de la vida d'uns personatges inefables en un ambient que no ho és menys: els «amarradors», «joqueros» i «cremaors» de tota mena que poblen les partides, a més d'un llaurador ludòpata, una puta princesa i un pioner de la immigració, entre molts altres. Però per damunt de tots hi ha el mateix Rubio, un home que manté en l'hermetisme el seu passat i la personalitat del qual exercirà una influència decisiva en el Torrent d'aleshores i en el del futur.