hivern de 1917. som en una petita ciutat francesa de la província de v., on els homes cauen un per un al ritme dels obusos llançats contra la terra cremada. mentre ressonen els canons, una nena de deu anys és assassinada.br a mans de qui del fiscal, un vidu infinitament trist emparedat en la soledat del seu castell i bell com un personatge de poe dun estúpid embrutit per lalcohol presa dalgun turment sexual o potser és obra dun desertor que fuig daquesta terra hostil, embalsamada viva pel fred i la història... furgant en la seva memòria ferida molt de temps després dels fets, un home escriu en petits quaderns els records que li queden daquella època, un home just que ens confia els seus records.brfidel a si mateix, philippe claudel no cessa en la seva recerca de la veritat explorant lhome i les seves relacions amb la vida, la mort i els altres. és un narrador que embruixa per les seves immersions psicològiques subtils i obscures del fons de cada ésser, del fons de labsència. br