Passat el tr ngol de 1714, sis dcades de creixement sota un rgimopressiu perinteressat a explotar els recursos del pa¡s per a una represa imperial transformarenl'economia i l'espai de la ciutat. L'aposta per la producci¢ cotonera, vinculada amb lamecanitzaci¢ fabril a Europa, subratll la singularitat deBarcelona dins d'Espanya.La manca de sintonia amb la Coronaesclat el 1773 en l'oposici¢ al servei militarobligatori,considerat incompatible amb l'economia urbana.Pedro Rodr¡guez Campomanes, figura clau del govern, va presentar aleshores ladispersi¢ per la ruralia com una estratgia deprogrs industrial en tot el territoriespanyol. Lesinstitucions barcelonines, que no es podien enganyar sobre elsseus motius, van trobar en Antoni de Capmany un escriptordisposat a defensarl'economia urbana aprofundint els valorsil·lustrats proclamats pel ministre. Sobre basedocumental, Capmany va definir Barcelona com a punta de llana delprogrssocial i econmic des del segle xii, amb unaprovocadora afirmaci¢ del car cterdemocr tic de lesinstitucions autctones. La seva teoritzaci¢ d'Espanya com a naci¢de nacions el 1808 i les intervencions a les Corts de Cadismostren una elasticitat iuna adaptabilitat que s¢ndistintives de les aportacions culturals amb capacitat detranscendir totes les conjuntures.