El relat d’un avortament enceta Les trompetes de Jericó (1968), un «conte-ceba» del qual, com passa amb els bigarrats dibuixos de l’autora, salten fragments que... Leer másEl relat d’un avortament enceta Les trompetes de Jericó (1968), un «conte-ceba» del qual, com passa amb els bigarrats dibuixos de l’autora, salten fragments que només són inconnexos en aparença. Hi trobem obscurs i retorçats contes de fades, com el d’un tirà pelut que fa sonar les trompetes tres vegades al mes perquè els seus súbdits es pensin que el món s’acaba i s’esborronin de por. També capítols autobiogràfics, com el monòleg d’un patró tísic que governa el seu món devastat des d’una cambra de l’Hôtel de l’Espérance o una amalgama de poemes al·lucinats sobre la infantesa. I, finalment, el relat d’un Gènesi particular en el qual un home engendra la seva filla per l’orella. Narrat amb una prosa poètica, desoladorament bella, l’obra és una evocació elegíaca de la infantesa, i a la vegada està imbuïda d’una perceptivitat oracular. Una història circular en la qual el principi i la fi s’entrellacen i es confonen.