l’indici d’una expressió perduda, «estat d’absència», descoberta en un llibre, guia el narrador a la recerca del secret que s’oculta darrere el seu rastre, del qual, ara, vol descobrir els possibles sentits. a poc a poc es veurà com aquell indici desvetlla una successió d’idees i d’imatges que encerclen l’existència mateixa del narrador. seguint els senyals que l’expressió trobada deixa en ernst jünger, charles baudelaire i fiòdor dostoievski, marcel proust i ramon llull, samuel beckett i descartes, entre d’altres, el narrador hi reconeix una qualitat viva i desconcertant. una qualitat que ho transforma –i identifica– tot en una realitat que ultrapassa la lògica de la certesa i la versemblança.