a periodistes contra polítics s`examinen les difícils relacions que mantenen periodisme i política. l`obra, que adopta la perspectiva de la teoria del conflicte, s`il·lustra amb alguns episodis de la política catalana del període 2003-2006 (anàlisi de com va imposar-se la paraula tripartit per designar el nou govern de la generalitat, l`entrevista de carod-rovira amb eta, la polèmica del 3 per cent i l`escàndol causat per les imatges de maragall i carod-rovira jugant amb una corona d`espines). marçal sintes tanca periodistes contra polítics amb unes conclusions crítiques amb el periodisme i amb la manera com duu a terme les funcions que la democràcia li assigna. en aquesta darrera part, en què s`al·ludeix al possible lligam entre la baixa valoració que reben el periodisme i la política per part de la ciutadania, hi podem llegir: existeix una dislocació [...] entre allò que s`espera del periodisme i els mèdia i allò que realment fan aquests mèdia, una dislocació que té el seu origen en la manifesta obsolescència d`un mapa sobre el que són i el que han de fer els mitjans.