Quan anàvem a lestraperlo és un testimoni extraordinari de la lluita per sobreviure, de la picaresca dels pobres per burlar lautoritat i guanyar-se el pa de cada dia. Amb un estil despullat, directe i vibrant, a mitjan camí entre la novel·la daventures i la crònica, Víctor Labrado reconstrueix la memòria dun temps duríssim: del final de la segona República a la immediata postguerra, quan a la misèria i la fam calia sumar la repressió franquista. Dalt duna bicicleta, a trenc dalba i escapant sempre de la guàrdia civil, el jove protagonista de la novel·la recorre pobles i ciutats entre València i Alacant carregat darròs, blat, oli o sardines. En una època de racionament dels aliments bàsics i de restriccions de tota mena, anar a lestraperlo era una de les poques sortides dignes.