En aquests temps de canvis i incerteses que vivim, sembla que hem passat de l'autoritat paterna, inqüestionable per l'argument irrefutable del mastegot, a l'autoritat paterna inexistent perquè volem ser pares "guais" i moderns i simpàtics... Uns adjectius que queden eclipsats sempre que de la boca del pare o de la mare surt un «no» rotund adreçat als fills. Un «no» que comporta un mar de crits, plors i rebequeries que voldríem, a poder ser, estalviar-nos... Però el perill d'estalviar-nos la rebequeria que segueix el «no» és que els nostres fills no acabin d'aprendre mai que hi ha uns límits que convé no travessar, i que sense aquest aprenentatge bàsic res no funciona, ni a la vida dels pares ni a la vida dels fills. Llibre imprescindible per impregnar de sentit comú les relacions pares-fills.Si no li agrada... · Videojocs, Messenger, fotoblocs, mòbils, Internet, televisors de vint-i-quatre hores i altres invasors. · Els televisors, en plural i de vint-i-quatre hores. · Internet o vida: El Messenger és la colla. El fotobloc o l habitació pròpia i la dels amics. · Videojocs i més. · Els mòbils, capítol a part. · La casa l escola, l extraescola i els deures d escola: Primera part: les cases i les famílies. Segona part: l escola. · Pares i mares de llibre: On és la tribu?. Educar és complex. Els infants no són perfectes. · L adolescència, un estat gasós i en erupció (i un mirall que creix): El sexe. Parella (o se ns ha instal·lat a casa el xicot, la xicota, el nòvio i la nòvia). Drogues. Deshàbits: l hora d arribada, l habitació «territori comanxe», els miralls. Rock-and-roll. · Educar per saber viure. · Podem saber-ne més.