L'obra poètica de Sandro Penna és una de les més importants delNovecento italià. Considerat algun cop com el Kavafis italià, la sevapoesia obertament homoeròtica, tan aparentment cristal╖lina i plenad'una estranya joia de viure, va ser molt admirada per Pasolini, queel considerava el millor poeta viu del país transalpí. AmbSi la vida sabés l'amor meu oferim al lector català totes les poesiesque el mateix poeta va triar, pocs anys abans de morir, com atestament literari. Són, parafrasejant l'autor, les que més valorava i les que volia deixar per a la posteritat, si la posteritatexistís.La ciutat meva era buida a l'albada,ciutat plena del meu desig total.Però el meu cantd'amor, el més real,era pel món una cançó ignorada.Nascut a Perusa l'any 1906, va passar gran part de laseva vida a Roma, amb la seva mare. Obertament homosexual, Penna, queva viure sota el feixisme i el catolicisme la repressió més asfixiant, va patir una depressió profunda tot al llarg de la seva vida que liva impedir mantenir relacions personals sanes o treballar amb unacerta continuïtat. Comptable, corrector de galerades, marxant, venedor d'embotits, rellotges i rampoines, va viure en la misèria mésabsoluta, per bé que de seguida es va fer un nom entre els poetesitalians més reconeguts. Tot i guanyar els premis més destacats delpaís (Premi Viareggio per Poesie, 1956, Premi Fiuggi per Tutte lepoesie, 1970, Premi Bagutta per Stranezze, 1977), va morir l'any 1977, sol i pobre, a la casa que havia compartit amb la seva mare.