És un conte infantil, en lletra de PAL, d’Elisa Ramón i dibuixat per en Francesc Rovira, dos dels professionals amb més trajectòria del panorama infantil català. Recrea magníficament que, a l’hora d’actuar, sempre es té la opció d’escollir allò que un creu que és millor, sense endur-se pel corrent. I és que mai és tard per a la pau, oi? Un general necessita unes botes per anar a la guerra, així que decideix fer-se’n unes a mida. Pel general, la guerra és la guerra: ha d’aniquilar tot allò que es trobi en el seu camí. Però el que no sospita és que ni els seus soldats ni les seves botes opinen igual. A ells, la guerra no els agrada gens; de fet, el general no els agrada gens, ni l’olor de pólvora, ni els xiulets de les bales, ni... Llavors, què hi fan allà? Quan el general crida “A l’atac!” i es disposa a fer la primera passa, les botes es neguen a obeir-lo, els soldats marxen corrents i el general es queda sol davant l’enemic, sense entendre què està passant. I és que mai és tard per celebra la vida!