Reseña del libro "Aigua Bruta (en Catalá)"
pau vidal (barcelona, 1967) és autor dels mots enreixats en català del diari el país i traductor de camilleri, tabucchi i erri de luca. com a escriptor ha publicat una sàtira humorística contra la paternitat (el parevostre), un recull de narracions sobre la transformació urbanística de ciutat vella (home les, premi documenta 2002) i un plany per la desaparició de la parla col·loquial (en perill dextinció. 100 paraules per salvar). a barcelona televisió ha presentat, conjuntament amb elisenda roca, el concurs joc de paraules, i als estius condueix la secció de llengua dels matins de catalunya ràdio. aigua bruta és la seva primera novel·la.
aigua bruta
un detectiu que no és detectiu, un lingüista que no fa de lingüista, un riu, com diria el cantautor, que ja no és un riu... a aigua bruta res és el que sembla i tot fa pudor de socarrim. o de contaminació. en camil, que tampoc es diu ben bé camil, treballa recollint argot per a lacadèmia destudis catalans, però té un projecte secret: actualitzar el magne diccionari etimològic del filòleg joan coromines. a cavall de la seva moto recorre els pobles mogut per la seva vocació, la caça del mot, fins que latzar el planta bruscament davant del misteri: un excursionista mort, un riu contaminat, un científic desaparegut, una empresa farmacèutica poc transparent... al ritme duna investigació involuntària però frenètica, aigua bruta transporta el lector a través dallò que els biòlegs anomenen ‘el cicle de laigua: del pirineu al delta del llobregat, passant per aqüífers, fonts i abocaments. un cicle ple de culpables, incloses grans empreses públiques de subministrament daigua, amb la intenció poc secreta de denunciar lúltim crit en matèria de contaminació ambiental: els residus medicinals. aigua bruta és, en afortunada expressió dun crític i membre de lacadèmia destudis catalans, “la primera novel·la dintriga etimològica en català”.
aquesta obra ha estat guardonada amb lxi premi de literatura científica 2006, atorgat per la fundació catalana per a la recerca i la innovació. el jurat estava formar per lolita bosch, eugènia broggi, mercè piqueras, màrius serra i jorge wagensberg.
