Reseña del libro "Crims per la Memòria (en Catalá)"
Contraportada A París, el 17 d’octubre de 1961, en plena guerra d’Algèria, Roger Thiraud, professor d’Història, és abatut a trets durant una manifestació pacífica convocada pel FLN per protestar contra el toc de queda. Vint anys després, l’inspector de províncies Cadin investiga a Tolosa la mort de Bernard Thiraud, fill del professor i historiador, que indaga la condemna a mort que un tribunal col·laboracionista havia dictat contra Charles de Gaulle. La investigació del policia l’obligarà a fer un viatge a aquell dia fatídic del 1961, i encara el durà més enllà, perquè la història oficial no és mai la història real. Amb la reedició de Meurtres pour mémoire ―nosaltres hem optat per un nou títol, Crims per a la memòria―, la col·lecció «crims.cat» pretén commemorar els seixanta anys de la coneguda «massacre de París», uns fets que el govern francès titllà «d’assumpte secundari». Una obra mestra del gènere que també obre el camí a una nova tendència dins la novel·la negra, la retrospectiva, que s’acosta al passat no tant per buscar un mer decorat on ambientar la trama, com fa la novel·la policíaca històrica, sinó per reescriure des de la ficció els esdeveniments més foscos de la història oficial i anar a la recerca de les arrels dels problemes contemporanis. Del pròleg d’Àlex Martín Escribà i Jordi Canal i Artigas
