Reseña del libro "El cementiri de Praga (BEST SELLER) (en Catalán)"
novel·la fulletinesca que abarca des dels inicis del segle xix fins els primers anys del segle xx.umberto eco, nascut a alexandria (piemont) l’any 1932, és actualment titular de la càtedra de semiòtica de launiversitat de bolonya i director de l’escola superior d’estudis humanístics a la mateixa institució. ha desenvolupat la seva activitat docent a les universitats de torí, florència i milà, i ha impartit cursosa diverses universitats dels estats units i d’amèrica llatina. entre les seves obres més importants publicades en castellà hi figuren: obraabierta, apocalípticos e integrados, la estructura ausente, tratado de semiótica general, lector in fabula, semiótica y filosofía del lenguaje, los límites de la interpretación, las poéticas de joyce, segundo diario mínimo, el superhombre de masas, seis paseos por los bosques narrativos, arte y belleza en la estética medieval, sobre literatura, historia de la belleza, historia de la fealdad, a paso de cangrejo y decir casi lo mismo. la seva faceta de narrador es va iniciar al 1980 ambel nom de la rosa, que va obtenir un èxit sense prsom al mes de marçde 1897, a parís, espiant des de les primeres pàgines d`aquesta magnífica novel·la a un home de seixanta-set anys que escriu assegut a una taula, en una habitació abarrotada de mobles: ell és el capità simonini, un piemontès establert a la capital francesa, que des de molt jove es dedica al noble art de crear documents falsos. home de poques paraules, misogin i golafre impenitent, el capità s`inspira en els fulletons de dumas i sue per fer públics complots inexistents, fomentar intrigues o difamar les grans figures de la política europea. cavaller sense escrúpols, simonini treballa al servei del millor postor: si primer fou el govern italià qui va pagar per les seves impostures, després van arribar els encàrrecs de frança i prússia.fins i tot hitler acabarà aprofitant-se dels seus malvats oficis. trenta anys després de publicar el nom de la rosa, umberto eco torna per mostrar-nos que, en la literatura com en la vida, res no és el que sembla i ningú és qui realment -
