Reseña del libro "El Gran Joan (Primum Fictum) (en Catalá)"
Encuadernación: Rústica con solapas«Durant el curs ens vam fer amics, i després em va oferir continuar a l’agost, mentre se celebraven el Jocs. Em podiaEncuadernación: Rústica con solapasColección: Primum Fictum; 4«Durant el curs ens vam fer amics, i després em va oferir continuar a l’agost, mentre se celebraven el Jocs. Em podia allotjar a casa seva, a Cal Coronel, i em pagaria. El Joan era un home ric, una llegenda a Vilademar. Vivia de les rendes de la fortuna familiar, i entre altres interessos, tenia ambicions literàries.»Des de la seva magnífica torre del segle XIX, el Joan Font contempla amb escepticisme l’arribada d’una generació crescuda en democràcia i decidida a urbanitzar les províncies catalanes a cop de subvenció. El gran Joan és el retrat d’un personatge irreverent, masclista i impetuós, fascinant a la vegada que despreciable, obsessionat en escriure «la novel·la definitiva de la Guerra Civil». Al seu costat, el Pere, un jove lletraferit acabat de sortir de la universitat, gaudirà per primera vegada del luxe i la llibertat, però descobrirà també que totes les edats daurades tenen un final.El gran Joan, la primera novel·la d’Antoni Ferrando és un retrat esplèndid de les tensions generacionals, socials i de gènere dels anys noranta a Catalunya, quan «tot estava per fer», els Jocs Olímpics anunciaven la prosperitat, a cada poble apareixien centres culturals nous de trinca, i el passat franquista s’esborrava per deixar pas al capitalisme del futur. Però també és un acurat estudi de personatges, i una reflexió lúcida i desencisada sobre la maduresa, el matrimoni, la paternitat i el pes de la nostalgia en les nostres vides.
