Reseña del libro "El Preu de ser Mare"
El preu de ser mare és un assaig periodístic que s'endinsa en la realitat de la donació d'òvuls. Documenta el procés de donació, el funcionament de les... Leer másEl preu de ser mare és un assaig periodístic que s'endinsa en la realitat de la donació d'òvuls. Documenta el procés de donació, el funcionament de les clíniques, el rerefons econòmic i lucratiu, les pressions, patiment i seqüeles de les donants, entre d'altres aspectes d'interès. Escrit per la periodista Júlia Bacardit.Els tractaments de reproducció humana han crescut de manera exponencial a Espanya del 2009 ençà. Això es deu al retard de la maternitat propi del capitalisme tardà en general i a la crisi econòmica global del 2008 en particular. Però la crisi i les formes de vida implícites d?aquest capitalisme no són l?únic motiu de l?auge de la reproducció assistida a Espanya. Molts dels tractaments de reproducció assistida requereixen l?ús d?espermatozoides i òvuls donats, i a diferència del que passa a la majoria de països de la Unió Europea, a Espanya la donació és anònima. L?anonimat anima moltes més dones a donar òvuls a canvi d?una recompensa d?aproximadament 1.200 euros, i l?excedent fa que moltes receptores d?arreu d?Europa i del Nord d?Àfrica viatgin a Espanya per inseminar-se. El màxim de criatures nascudes dels òvuls de cada donant és sis, xifra que s?hauria de controlar i fer constar mitjançant un registre estatal i europeu que fa molts anys que es va aprovar però que no s?ha arribat a crear mai. A casa nostra, si acudeix a clíniques diferents, una dona pot donar tantes vegades com vulgui ja sigui per altruisme, per la recompensa econòmica o una mica per totes dues coses.Gairebé totes les clíniques de reproducció assistida són privades. La posada en marxa del registre no convé especialment a aquestes clíniques, de la mateixa manera que a algunes tampoc els convindria l?aixecament de l?anonimat de les donacions. Sense garantia d?anonimat, les donants s?exposarien a que les criatures nascudes dels seus òvuls poguessin contactar-les en arribar a la majoria d?edat, tal com passa a d?altres països. El dret a conèixer els propis orígens consta a la Declaració dels Drets Humans i a la Constitució Espanyola, i en aquest sentit les donacions anònimes contradiuen la legislació nacional i internacional.L?ovodonació i els tractaments de reproducció assistida són cada cop més freqüents en una societat cada vegada menys fèrtil que ajorna tant com pot la maternitat. Són part del present i del futur. La reproducció assistida permet que moltes dones que no poden ser mares i que ho desitgen puguin ser-ho, però l?activitat del sector obre molts interrogants que ens hauríem de plantejar com a societat .Què en fem dels més de 70.000 embrions congelats que hi ha només a Catalunya? Hem de seguir parlant d?ovodonació o hauríem de parlar obertament de compra i venda d?òvuls? Com ens assegurem que la donació sigui justa i no una sortida econòmica desesperada per noies joves i precàries que venen la seva fertilitat? Fins a quin punt hauríem de poder manipular la genètica dels fills fruit de la reproducció assistida? Quins són els riscos reals de l?exposició reiterada a la necessària hormonació per a fer possible qualsevol cicle de donació? Hauríem de replantejar-nos l?imperatiu d'aquesta maternitat a qualsevol preu o, per contra, hem de donar via lliure als avenços de la reproducció assistida?
