Reseña del libro "Doble Blanc (en Catalán)"
parís, anys seixanta. un pintor català que fa deu anys que viu de la seva feina a la capital de l`art rep la visita d`un col·lega: joan comes. però el presumpte col·lega no tan sols fa temps que ha penjat els pinzells sinó que fa els possibles perquè el seu amfitrió també ho faci. la personalitat i l`empenta filosòfica del desconegut són tan fortes, tan intenses, que el protagonista es troba, sense voler-ho, vivint dolorosament el gran debat de les arts plàstiques del segle xx: val la pena de reproduir la realitat?, l`art abstracte és la superació del figuratiu?, quina importància té la firma, en un quadre? i, en el fons, té algun sentit pintar?la crisi professional i personal arrossega l`indefens ex pintor cap a un inesperat passeig pel parís dels treballadors, els explotats i els pobres, en una mena de retaule al·legòric del penitent contemporani. fins que apareix el doble blanc. el súmmum de l`art, el zero com a màxim valor artístic.amb un final sorprenent i trasbalsador, aquesta novel·la qüestionava ja fa 50 anys allò que després molts altres han denunciat: la submissió de la creació artística al mercat. sense renunciar, i això és el que la fa especialment llegidora, a una tendresa que fa dels personatges uns éssers tan universals com captivadors.