Reseña del libro "La Vida Amarga (en Catalá)"
La vida amarga recull les narracions en què, als primers anys 20, Josep Pla va fixar les seves experiències de jove periodista que viatja per Europa i que –com va dir ell mateix– ha arribat "a tastar moltes cuines, a dormir en innombrables llits, a parlar amb molta gent". Les seves històries porten el lector de Barcelona a Madrid i, després, a diversos escenaris de França, Anglaterra, Portugal, Itàlia i Alemanya; i sempre l'acaren a un món vivíssim, observat amb una atenció minuciosa a les persones que s'hi mouen. En la seva forma definitiva, La vida amarga va aparèixer el 1966 com a volum sisè de l'Obra completa; Pla hi va anteposar un prefaci en el qual confessa: "La literatura narrativa és la literatura que m'hauria agradat de cultivar si no m'hagués dedicat al periodisme, és a dir, si la dispersió angoixant del periodisme m'ho hagués permès". En efecte: a més d'un extraordinari escriptor de llibres de memòries, d'assaig o de viatges, Pla va ser, també, un magnífic narrador. Aquest aspecte de la seva tasca literària es reflecteix en algunes novel·les, com El carrer Estret, i en diversos passatges de llibres majors; però brilla sobretot en els vint-i-quatre relats de La vida amarga, que retraten amb mà mestra el periple del jove Pla per l'Europa d'entreguerres.
