Reseña del libro "Pa Negre (lb Campanya Estiu 2015)"
A mig camí entre la memòria i la ficció, en una barreja de gèneres, Pa negre gira a l'entorn de l'Andreu, un vailet de la Plana de Vic en els anys més crus de laEncuadernación: Rústica postguerra. Ell pertany a la banda dels perdedors: el seu pare, home de ferms ideals republicans, ha estat empresonat per roig. De resultes d'això, la mare s'ha hagut de posar a treballar a la fàbrica i el confia a uns parents que viuen a pagès. Tot i viure lluny dels pares, en un clima de por que es palpa arreu, el temps a la masia estarà farcit de sentiments i descobertes. Hi descobrirà el misteriós món dels adults, la intuïció rere les paraules dels grans, farà tentines en els viaranys del sexe. És, també, un temps d'amistats valentes, de contes explicats a la vora del foc, de jocs a l'aire lliure, de plantar barraques a les branques dels arbres, de farinetes de blat de moro, de pa amb vi i sucre... de pa negre.En temps de guerra -i de postguerra- tots els sentiments són abrandats, van a l'essència: o tot o res, perquè no hi ha gairebé res a perdre. L'amor, l'odi, la passió, la rancúnia, la venjança, la hipocresia, la humiliació... res no s'escapa de la vida dels personatges d?aquesta obra, en què Emili Teixidor aconsegueix transportar-nos a una època de repressió i de missa obligada. L'autor recrea amb total precisió l'ambient rural de la Catalunya de postguerra amb una llengua vivíssima, rica, plena de matisos, i un ple domini de la tensió narrativa.De mica en mica, el lector assistirà a un canvi substancial en l'Andreu, que aprendrà de cada cosa que li passa i que, de perdedor passa a sentir-se guanyador, en una metàfora del país que assimila la derrota i accepta, amb passivitat, una victòria que no és la seva.I s'adonarà també d'una lliçó molt important: a més estimació, més perills de tota mena. L'amor crema.
Emili Teixidor fue maestro y licenciado en derecho, letras y periodismo. Cultivó la literatura infantil y juvenil y también para adultos. En su primera faceta, obtuvo el Premio Joaquim Ruyra de narrativa juvenil por Les rates malaltes (Las ratas enfermas), en 1967, como el de la Generalidad de Cataluña, el de la Crítica de Serra d'Or o el Premio Nacional de literatura infantil y juvenil, en 1997, por L'amiga més amiga de la formiga Piga (La amiga más amiga de la hormiga Miga). L'ocell de foc (publicada en castellano como Marcabrú y la hoguera de hielo) fue seleccionada por la Fundación Germán Sánchez Ruipérez entre las 100 obras de literatura infantil española más representativas del siglo XX.[3]
Ver más
Ver menos
