Reseña del libro "El nen que volia tenir les mans transparents (en Catalá)"
Milan És Un Nen Orfe Que Sobreviu A Les Clavegueres De Bakur Amb Humor, Murrieria I Uns Quants Trucs De Màgia. La Seva Habilitat Es Concentra A Les Mans I En Una Enorme Fantasia I, En Una Sortida, Coneix Una Periodista Encarregada De Resoldre La Desaparició D’Un Company De Redacció Mentre Investigava Les Xarxes De Tràfic De Nens Que Actuen Al País. La Periodista, Una Editora De Rareses I Un Pallasso Tocaran, A Partir D’Aquell Moment, L’Infern Amb La Punta Dels Dits I Ensenyaran El Petit Mag Que Aprendre És, A Cops, Oblidar.
El Nen Que Volia Tenir Les Mans Transparents És Un Homenatge Tendre I Cruel A La Infantesa Dels Nens Sense Infantesa, Una Història Que Parteix De Dos Fets Reals I D’Actualitat, Això És, El Funcionament De Diverses Xarxes De Tràfic De Persones I D’Òrgans I El Negoci De Les Adopcions Il·Legals, Per Construir Un Cant A L’Esperança I A L’Afany De Superació Amb Els Carrers D’Un Món Habitat Per Àngels Caiguts Com A Rerefons, I El Convenciment Que Un Altre Futur És Possible, Que Els Somnis Poden Esdevenir Realitat Mitjançant El Procés D’Imaginar-Los, Però Que Ningú No Pot Desempellagar-Se Del Passat, Ni Tan Sols L’Escapista Més Precoç.
